Tirando del hilo

La cotidianitat és la vida en essència.  Dia rere dia assolint reptes i decisions petites que fan girar la roda del nostre transitar diari. Avui el rellotge va pel davant.  Ahir ens va caldre moure'l cap al davant. Una hora a descontar. Aconsejats, a les dues les tres. Al matí hi havia un dels nostres rellotges a hora sense canvis.  He hagut de mirar instruccions per deixar-ho com la resta. Va ser l'últim a arribar.  Marca els graus a dins de casa. Ara 20⁰C. El sol entrant. Hem donat a les dues. La tarda es farà llarga. El millor d'aquest canvi. He despertat més tard. Tres llibres nous a llegir. Ara un, ara altre.

Ens cal fer sense poder valorar pros i contres.  Dubtem, però no sabem que serà encertat. El silenci sorollós al pensament, escalfa i crema. Si diem no, podem ferir i amb la ferida perdre. Volem un món planer, però no és gens fàcil.  Fer equilibris per no decebre i mantenir un criteri i preuat de nosaltres mateixos. Vaig escolta a una entrevista la Maria Barbal. Ahir, esperant que es fes la impressió del text de un dels meus escrits, a la llibreria, vaig veure el llibre recent publicat per ella. Allí mateix vaig començar la lectura. Ho he tornat a obrir pel bon començament.