9 de enero

 

Quedàven al sortir de la feina. Anaven a prendre unes cerveses.

El desig al mig.

Un bon dia, ella no va dir adéu i fins demà. Va continuar.

La nit al seu costat. 

Va ser aquell dia i un altre.

Van anar junts a un pis que ell havia deixat, i en peus van fornicar.

Durant un mes, no es van separar.

Anaven sense sostre, recollits a casa d’un amic.

Ella comprava el que li calia. 

Unes calces.

Recanvis de roba.

Eren dies freds, però no ho sentíen.

Els cossos bullien.

Van llogar un pis i ella va anar a buscar les seves pertinenses.

Una maleta d’imitació a pell.

Un llibre. La divina comèdia.

N’havien parlat.

Ell en sàvia de lectures que li farien plaer.

Li deia que ho havia de llegir en poesia.

Diuen que l’enamorament d’algú intel·lectual és ésser sapiosexual.

Segurament.

Eren temps de poques coses materials i moltes vivències.

Pot ser va ser ell l’amor amb majúscules.

Pot ser.